| Temes de salut - Ser Pares [HJ23]

Ser Pares

Com és un nadó | El contacte pell amb pell | El Mètode cangur pels nadons prematurs | Hospital Amic del Nens

Veure la informació en altres idiomes: Ser padres | Être parents | كونكم آباء

 

 

Ser pares és un esdeveniment familiar, social i, sens dubte, una de les experiències més emocionants i meravelloses de la vida.

Aquest succés tan important haurà de ser el més segur i agradable possible, tant per a la mare com per al nadó.

Els professionals de l’Hospital volem ajudar-vos en el moment del part i en els dies següents (puerperi immediat). Aquest procés és diferent per a cada dona. El nostre objectiu és que us sentiu acompanyats durant tot aquest període.

Desitjem potenciar la humanització en l’assistència al naixement i establir el vincle afectiu precoç i continuat de la mare i el fill mitjançant el contacte pell amb pell.

Per potenciar el vincle psicoafectiu del nadó amb els seus pares, en els casos que la mare no pugui, s’invitarà al pare perquè en els primers moments adopti el paper més actiu en l’establiment d’aquest vincle.

COM ÉS UN NADÓ

Durant la vida intrauterina era en un mon sense llum, banyat per la olor de la seva mare, sentint només la seva veu, el batec del seu cor i el so dels seus budells, a una temperatura constant, sense passar ni gana ni fred, sense necessitat de respirar ni de fer caca.

Quan neix, comença a respirar (i no és estrany que esternudi), a regular la temperatura i a menjar. Però no neix amb gana. La primera presa, durant el contacte precoç, compleix més una funció d’establiment del vincle afectiu amb la seva mare que d’aliment.

Després de dormir vàries hores, es despertarà i reclamarà el pit molt sovint.

L’estómac del nadó és com una canica petita (té una capacitat de 5 ml) i, per tant, s’omple ràpid i també es buida de seguida. La mare produeix calostre, molt espès i ric, en una quantitat de 5-10 mL per presa.

Quantes més vegades s’agafi al pit el nadó, més llet en produirà la mare en 2-3 dies. Però la primera nit, i sobre tot la segona, el bebè reclamarà el pit contínuament. Això no vol dir que la mare no tingui prou llet.

Totes les dones del mon, des de fa més de 400.000 anys, produeixen calostre en aquesta quantitat i la humanitat continua.

El bebè pot plorar per gana, fred o necessitat de protecció/afecte. I quan plora no pensa, només sent. Al principi és un plor de protesta però, si no se’l calma, el bebè sent angoixa i desesperació.

La mare, per instint, l’agafa i l’ofereix el pit. I el bebè pot ser que mami vigorosament o només faci unes quantes succions. Però callarà. Callarà perquè ha olorat la seva mare; s’ha sentit abraçat per ella i, per tant, s’ha sentit protegit; i perquè la succió del pit l’ha relaxat.

Si el bebè plora perquè necessita estar a coll i els pares responen a les demandes agafant-lo, el bebè serà més independent, més sociable i més segur quan sigui gran (inclinació afectiva fiil/a – mare segura).

Es bo que la mare sàpiga que el seu bebè la coneixia ja abans de néixer per l’olfacte i per la veu i que, des d’ara, la reconeixerà per la cara, ja que a un pam de distància els bebès veuen molt bé.

I es bo que el pare s’acostumi a agafar-lo a coll, a tenir-lo en contacte pell amb pell, a mirar-lo a la cara, perquè així el bebè començarà a conèixer-lo i a establir vincles afectius amb ell.

EL CONTACTE PELL AMB PELL

Quan neix un bebè d’un part normal, és col·locat en contacte pell amb pell entre els pits de la seva mare per la llevadora i la infermera de pediatria. Se li explica a la mare el que succeirà i es vetlla pel benestar d’ambdós.

El seu fill/a, després de romandre relativament quiet, es començarà a xuclar el puny (perquè reté l'olor del líquid amniòtic de la seva mare i, per tant, en fa l'olor), olorarà la pell de la seva mare, la lleparà, bavejarà, reptarà cap al pit, tocarà el mugró amb els dits espontàniament, obrirà la boca i en farà una succió perfecta.

Però per això necessita temps, al voltant d’una hora, i no se l’ha de forçar. La infermera de pediatria que acompanya a mare i fill/a explicarà a la mare cóm ha de col·locar-se el bebè, emprant una tècnica que no impliqui l’ús de les mans.

Mare i fill/a romandran en contacte pell amb pell ininterrompudament al menys 90-120 minuts. És un moment que precisa molta intimitat.

Durant el contacte pell amb pell el nadó ha estat molt despert, amb els ulls molt oberts i pendent del que passa al seu voltant, però després caurà en un son profund que durarà vàries hores. La mare hauria d’aprofitar aquestes hores per descansar.

Cesària

A menys que es tracti d’una cesària programada on ginecòleg i anestesista s’han posat d’acord per iniciar el contacte pell amb pell al quiròfan, els bebès nascuts per cesària són separats de les seves mares i portats a la sala de reanimació.

Si l’evolució és correcta, el nadó es col·locarà en contacte pell amb pell amb el seu pare a la Sala de benestar del nadó, perquè s’ha vist que ploren menys que si romanen separats de mare i pare i, a més, es vinculen més estretament amb el seu pare.

Una vegada la mare surti de la sala de reanimació, es procedirà a col.locar-li el seu bebé entre els pits i a explicar-li tot el procés.

EL MÈTODE DE LA MARE CANGUR

El naixement d'un bebè prematur és sempre motiu de preocupació per als pares. Solen ser nadons amb un aspecte molt diferent al que els seus pares esperaven. Donen sensació de molta fragilitat. Quan més prematur és el nadó, més angoixa senten els pares (per desconeixament i, també, per por al futur del nadó). I, a més, el nadó és separat dels seus pares i resta dins d'una incubadora per no perdre calor i perquè no s'infecti.

Des de fa 14 anys, les mares i els pares dels nadons ingressats a l'Hospital Joan XXIII gaudeixen del Mètode de la mare cangur (contacte pell amb pell) amb els seus fills/filles.

Aquest mètode permet establir els vincles afectius entre mare i fill, accelera la maduració neurològica del prematur, torna a la mare el paper d’actriu principal, augmenta la confiança i seguretat de la mare vers a la cura del seu fill i permet i afavoreix l’alletament matern.

A la Unitat de Cures Intensives Neonatal del nostre hospital hem adoptat una política de portes obertes: els pares poden entrar i tenir cura dels seus fill/es prematurs/es a qualsevol hora del dia, durant l’estona que vulguin.

HOSPITAL AMIC DELS NENS

L'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona gaudeix des de l'any 1997 de l'acreditació "Hospital Amic del Nens" (Hospital Amigo de los niños) que concedeix l'OMS/UNICEF per la labor de protecció i suport a la lactància materna.

La Iniciativa Hospital Amic dels Nens va néixer a l’any 1991. És tracta d’una acreditació que concedeix l’OMS/UNICEF als hospitals que aconsegueixen més d’un 75% d’alletament matern a l’alta hospitalària i que compleixen amb els 10 passos per a un feliç alletament matern suportats per evidències científiques per promoure en freqüència i durada la lactància materna.

Els objectius d’un Hospital Amic dels Nens són:

• Donar suport a l’inici precoç de l’alletament matern.
• Promoure l’alletament matern a demanda.
• Humanitzar l’atenció de mare i fill/a

El nostre hospital va aconseguir l’acreditació al setembre de 1997 després d’experimentar uns canvis molt importants. Durant 25 anys els nadons i las mares romanien separats per ajuntar-se cada 3 hores exactes per prendre el pit (o el biberó). Si entre mig ploraven, rebien “ajudes” de llet artificial. A cada bressol hi trobàvem un biberó de sèrum glucosat i una tetina.

Actualment, mare i fill gaudeixen del contacte pell amb pell només néixer i estan sempre junts a la habitació. Hem aconseguit que les dones que volen donar el pit rebin el suport del personal sanitari de l’hospital (convenientment formats en algun dels XVII cursos d’alletament que hem impartit).

A l'alta, podeu adreçar-vos als grups d'ajuda de lactància materna.