| Informació al ciutadà - Vull ser donant [HJ23]

Donació d'òrgans i teixits

Unitat de Coordinació de Trasplantaments

La unitat responsable de coordinar totes les activitats dintre del complex procés de donació i trasplantament a l’hospital és la Unitat de Coordinació de Trasplantaments.

L’activitat d’extracció d’òrgans i teixits ha anat creixent significativament als darrers anys. Això és possible gràcies a la solidaritat dels ciutadans, i a la implicació d’un gran nombre de professionals de diferents especialitats, tant de dintre del propi hospital, com d’altres hospitals.

L’ORGANITZACIÓ CATALANA DE TRASPLANTAMENTS (OCATT) és l’organització responsable de planificar, ordenar i coordinar les activitats relacionades amb l’extracció, la conservació, la distribució, el trasplantament i l’intercanvi d’òrgans i teixits per utilitzar-los amb finalitats terapèutiques a Catalunya, així com d’avaluar els resultats dels trasplantaments per a la presa de decisions clíniques i administratives.

“La donació és un gest totalment altruista i solidari, considerat com l’acte de bondat més gran entre els èssers humans”

 
Transplantament

El trasplantament consisteix en la substitució d’un òrgan o teixit deteriorat per un altre que funciona correctament. És un tractament que serveix per millorar les condicions i la qualitat de vida de determinats malalts i que per a d’altres constitueix l’única esperança de curar la seva malaltia i, per tant, de conservar la vida amb un nivell de qualitat acceptable.

Són moltes les persones que es poden beneficiar d’un trasplantament:

• tots el malalts amb insuficiència renal que són tributaris d’un tractament de diàlisi tres cops a la setmana per poder sobreviure;
• els malalts que pateixen determinades malalties incurables de cor, fetge o pulmó amb una esperança de vida curta;
• els malalts amb una diabetis no controlable que els pot conduir a la ceguesa i a la insuficiència renal;
• els malalts cecs per diferents causes;
• i també els malalts que requereixen la reposició d’algun tipus de teixit.
  

PREGUNTES FREQÜENTS SOBRE LA DONACIÓ D’ÒRGANS I TEIXITS

- Quines parts del cos humà són útils per al trasplantament?
- Què és la donació?
- Qui pot ser donant d’òrgans i teixits?
- En quines circumstàncies ha de produir-se la mort per poder donar els òrgans i teixits?
- Quines condicions mínimes es requereixen per a ser donant?
- Com fer-se donant?

 
Quines parts del cos humà són útils per al trasplantament?
A més dels òrgans (ronyons, fetge, cor, pulmons, pàncrees, i intestí), també es poden trasplantar teixits com ara ossos, pell, vàlvules cardíaques, segments vasculars, còrnies, cultius cel·lulars i cèl·lules progenitores de l’hemopoesi (mèdul·la òssia, sang de cordó umbilical i sang perifèrica).

Què és la donació?
És un acte altruista pel qual una persona manifesta la voluntat que, a partir del moment de la seva mort, qualsevol part del seu cos que sigui apta per al trasplantament pugui ser utilitzada per ajudar altres persones.

A més de la donació de cadàver, es pot fer també donació en vida, sempre que aquesta no suposi posar en perill la vida del donant. En determinades ocasions, es pot obtenir un òrgan (un ronyó per exemple) o una part d’un òrgan (d’un fetge per exemple), així com algun tipus de teixit, com la membrana amniòtica, la sang de cordó umbilical, el moll d’os, les cèl·lules per a cultiu o teixit ossi procedent d’una intervenció.

Qui pot ser donant d’òrgans i teixits?
Qualsevol persona és donant potencial, sempre que en vida no hagi manifestat la seva voluntat en contra de la donació. El més important és que la família o els éssers més propers coneixen la voluntat de ser donant, ja que els professionals sanitaris parlaran amb ells. Les famílies compleixen la voluntat de la persona que ha mort, si la coneixen, i d’alguna manera els reconforta, en un moment de dolor, saber que la mort del seu familiar no ha segut inútil, ja que proporcionarà vida a altres persones.

En quines circumstàncies ha de produir-se la mort per poder donar els òrgans i teixits?
Per poder ser donant, la mort ha de produir-se en un hospital. Les persones que moren a l’hospital en situació de mort encefàlica poden ser donats d’òrgans i teixits. Una vegada diagnosticada la mort encefàlica, durant unes hores, el cos es manté artificialment fins al moment de l’extracció. Les condicions clíniques en el moment de la mort determinaran els òrgans i teixits vàlids per a trasplantament. Les persones que moren a l’hospital en situació d’aturada cardíaca per diferents motius poden ser donants de teixits.

Quines condicions mínimes es requereixen per a ser donant?
Poden ser donants totes les persones sense, pràcticament, límits d’edat (des de nadó fins a més dels 80 anys) que tinguin els òrgans sans fins al moment de la mort. No poden tenir càncer actiu o recent ni altres malalties infeccioses o de causa poc clara que es puguin contagiar amb el trasplantament.

Amb l’objectiu de disminuir al màxim el risc de transmissió de malalties, es realitzen una sèrie de controls exhaustius a tots els donants, que inclouen l’aplicació estricta dels criteris de selecció de donants, revisió de la història clínica i social per eliminar qualsevol factor de risc de transmissió, examen físic acurat, i l’obtenció de mostres de sang el més properes possible a l’hora de la mort.

Com fer-se donant?
Quan una persona es planteja la possibilitat de ser donant i decideix fer donació dels seus òrgans i teixits amb la finalitat que siguin trasplantats per ajudar altres persones, el primer i més important que ha de fer és comunicar la seva decisió a la família i altres persones properes. Ells seran els primers als que es consultarà la possibilitat de la donació després de la mort, tot esperant que respectin la voluntat del donant.
També es pot emplenar un CARNET DEL DONANT i portar-lo sempre amb la documentació personal, com a testimoni de la decisió presa.

Per obtenir el carnet de donant, pots accedir directament a la pàgina web de l’OCATT i imprimir-lo, ó bé demanar-lo a l’hospital (Oficina d’Atenció a l’Usuari i Oficina de Coordinació de Trasplantaments).

LLEI TRASPLANTAMENT:

1. Llei 30/1979, de 27 d’octubre, per la qual es dicten les disposicions sobre l’extracció i el trasplantament d’òrgans (BOE núm. 266, de 06.11.1979).
2. Reial decret 2070/1999, de 30 de desembre, pel qual es regulen les activitats d’obtenció i utilització clínica d’òrgans humans i la coordinació territorial en matèria de donació i trasplantament d’òrgans i teixits).
3. Reial decret 1301/2006, de 10 de novembre, pel qual es regulen les activitats relatives a la utilització clínica de teixits.