| Temes de salut - Fitxa [HJ23]

Toxina botulínica endovesical

13/01/2011

La bufeta hiperactiva (BH) és una síndrome clínica definida per URGÈNCIA  (desig miccional imperiós),  INCONTINÈNCIA URINÀRIA (fuga involuntària d´orina), FREQÜÈNCIA MICCIONAL ELEVADA (més de 8 miccions per nit) i NICTÚRIA (llevar-se més d´una vegada durant la nit), en absència de patologies genitourinàries.
La BH és una patologia molt freqüent en la nostra població,  en pacients amb més de 40 anys la prevalència és del 20%.
Els símptomes derivats del BH tenen un fort impacte negatiu en qualitat de vida i en recursos sanitaris.
La troballa urodinàmica més freqüent associada al diagnòstic de BH és la hiperactivitat del detrussor (60-65%)  (HD) que consisteix en contraccions no inhibides superiors a 15 cm de H2O durant la realització d´una cistometria (estudi urodinàmic).
En l´actualitat el tractament d´aquesta patologia combina la modificació de l´estil de vida, disminució ingesta hídrica, reeducació vesical amb l´ús de fàrmacs atimuscarínics. La resposta clínica amb aquestes formes de tractaments és bona a curt plaç. Aquests fàrmacs presenten uns efectes secundaris com sequetat de boca, visió borrosa i estrenyiment, molt molestos i poc tolerats, éssent la principal causa d´abandonament del tractament.  Així només el 20% de pacients continuen el tractament més enllà dels dos anys.
En els últims anys s´han introduit noves alternatives terapèutiques com la neuromodulació d´arrels sacres, del nervi pudend, injecció endovesical de vanil.loids o l´injecció endovesical de toxina botulínica (BTX).
La BTX és un bloquejant neuromuscular presinàptic que indueix debilitat muscular selectiva i reversible. La BTX és una neurotoxina potent derivada de la bactèria anaeròbias Clostridium Botulinum. El mecanisme d´acció és mitjançant la inhibició de l’alliberació d´acetil colina des del nervi motor a la unió neuromuscular.
Les aplicacions de BTX en el tracte urinari inferior s´han centrat en la bufeta hiperactiva neurògena y no neurògena,  disinèrgia vesicoesfinteriana, hiperplàsia benigna de pròstata i la cistitis intersticial.
En pacients amb HD les taxes de milloria clínica són  superiors al 95%,  amb desaparició de la incontinència del 70%.
Les principals complicacions després de la injecció de BTX és la hematúria, la infecció i el dolor. L´efecte secundari més important és la retenció urinària, que és transitòria, autolimitada en el temps (2-4 setmanes).
L´administració de la BTX es realitza en règim de CMA (Cirurgia Major Ambulatòria) sota anestèsia local, sedació o anestèsia raquídea (segons el pacient, anestesista i cirurgià). La injecció de BTX endovesical es fa via endoscòpica (a través d´un tub introduït via uretral, amb una càmara que ens permet visualitzar en tot moment la quantitat de substància injectada). La durada del procediment és de 15-20 minuts. Posteriorment es col.loca una sonda uretral que es retira segons l´anestèsia efectuada, 1 o 2 hores després. El pacient és donat d´alta hores després de realitzar el procediment sense sonda vesical.
Un cop donat d´alta, el metge li prescriurà antibiòtic profilàctic durant 3 dies per evitar infeccions després del procediment.