| Temes de salut - Fitxa [HJ23]

Pòlips rectals

15/01/2009

Els pòlips apareixen en aproximadament un 1% dels nens en edat preescolar i escolar i són la causa més freqüent de sagnia per via rectal. El més freqüent és que es localitzin al còlon i es presentin amb sagnia rectal. La majoria són Pòlips Inflamatoris (80%), essent els segons en freqüència els Pòlips Limfoides (15%). Els pòlips amb característiques adenomatoidees i potencial maligne es veuen en menys del 3% dels casos.

El diagnòstic de sospita és per la clínica i es confirma per tacte rectal o per ènema de contrast.
El tractament és l'exèresi dels mateixos per poder realitzar un examen histològic que confirmi la seva tipologia i descarti la possible malignitat. Inicialment es realitza una rectosigmoidoscopia que consisteix a introduir un tub amb llum pel recte per localitzar el o els pòlips i posteriorment extirpar-los mitjançant una nansa de tall. S'ha de realitzar a més una exploració del còlon per descartar la presència de més pòlips. Si es comprova la presència d'incomptables pòlips intestinals, estaríem davant d'una poliposis intestinal, fet que obligaria a un altre tipus d'actuacions.

En rares ocasions els pòlips estan fora de l'abast del rectosigmoidoscopi i han d'extirpar-se per cirurgia oberta convencional. Altres vegades el pòlip és solitari i pateix una autoamputació, motiu pel qual no és possible trobar-lo en l'exploració quirúrgica. Aquest procediment es realitza sota anestèsia general, la qual cosa comporta els riscos propis de l'esmentada tècnica. Les complicacions derivades d'aquesta tècnica són la sagnia postoperatòria, la perforació intestinal, la recidiva de la lesió, que en rares ocasions obligarien a una intervenció quirúrgica.