| Temes de salut - Fitxa [HJ23]

Mètode Cangur pels nadons prematurs

21/01/2009

Naixement de nadons prematurs

El contacte pell a pell entre el nadó prematur i la seva mare permet establir els vincles afectius entre mare i fill, accelera la maduració neurològica del prematur, torna a la mare el paper d’actriu principal, augmenta la confiança i seguretat de la mare envers a la cura del seu fill i permet i afavoreix l’alletament matern.

Quan una parella decideix tenir un fill, l’imagina grassonet, actiu i sa, un infant que immediatament s’incorporarà a la família.

Si el bebè neix abans d’hora, si neix prematur, se’l separarà dels seus pares i se’l col.locarà a dins d'una incubadora.

Quan més immadur sigui, més cables i tubs portarà i més petit, vermell i transparent serà: tot plegat configurarà una imatge molt impactant per als seus pares.

Davant d'aquesta situació, és molt probable que els pares experimentin sentiments de "dol", culpa, preocupació i, fins i tot, de rebuig.

La immaduresa del prematur es manifesta amb la incapacitat de mantenir la temperatura corporal, la predisposició a infectar-se, la tendència a respirar de forma periòdica i inclús a fer apnees (oblidar-se de respirar), la síndrome de "distress" respiratori idiopàtic del nadó (malaltia de les "membranes hialines"), la manca dels reflexos necessaris per a la seva supervivència com ara els de recerca i succió i la intolerància d’altres aliments que no siguin la llet humana.

Quant més immadur és el prematur, més exagerades i provables són aquestes manifestacions.

Els darrers avenços en neonatologia han permès reduir la mortalitat neonatal de forma significativa a tots els països desenvolupats. 

Ara, els prematurs surten molt aviat de l’estat crític i resten durant molt de temps a dins de les incubadores en molt bones condicions. 

Però, fins fa poc temps, no permetíem tocar aquests prematurs per por a les infeccions: d'aquesta manera era molt difícil establir vincles afectius entre els nadons prematurs i els seus pares.

Els únics estímuls tàctils que rebien eren agressius (punxar-los, explorar-los), sentien el soroll continu del motor de la incubadora i eren sotmesos a la llum artificial durant les 24 hores del dia.

Història del Mètode de la Mare Cangur (MMC)

L’any 1979, els doctors Rey i Martínez, de l’Hospital San Juan de Dios de Bogotá, van idear un sistema revolucionari d’atenció als prematurs. Tenien pocs mitjans econòmics, mancaven incubadores i la mortalitat dels prematurs era molt elevada.

Van pensar en posar els prematurs en contacte pell a pell entre els pits de la seva mare les 24 hores del dia. 

Sorprenentment, amb el mètode de la "mare cangur" la mortalitat neonatal es va reduir molt significativament i es va apropar a la dels països industrialitzats.

Aquests resultats van estimular l'interès dels pediatres americans i europeus i, poc a poc, la pràctica del mètode cangur s’hi va estendre.

S'han descrit nombroses avantatges del MMC:

• Milloria de la regulació de la temperatura i de la corba de pes.
• Menys episodis d’apnea, infeccions (incloses les intra-hospitalàries) i necessitats d’oxigen.
• Facilitació de l’alletament matern.
• Reducció de l’estada hospitalària.
• Augment de l’autoconfiança de les mares en la cura dels seus fills prematurs.

Quan es col•loca el nadó damunt del tòrax de la seva mare: s’estimula en el nadó el record d’experiències intrauterines (el so del cor matern, el moviment continu del tòrax, les característiques de la veu materna ...) que el tranquil•litzen.

• La mare se sent motivada a acaronar-lo i comença així l’estimulació somato-sensorial.
• El contacte és íntim i molt emotiu i afavoreix el lligam afectiu i la interacció mare-fill.

Durant el mètode cangur:

• Les variables fisiològiques del prematur resten normals.
• La temperatura és estable.
• La respiració es fa regular i profunda.
• La freqüència cardíaca s’estabilitza o augmenta lleugerament.
• El nen té períodes més llargs de repòs (alerta reposada, son profund, menys activitat muscular, disminució del plor).
• Les mares se senten més participatives en la cura del seu nadó prematur, l’estimulen i li donen la seva llet.
• El mètode cangur facilita i allarga l’alletament matern.

A Trieste (Itàlia), l’any 1996, ens vam agrupar els pediatres i les infermeres de tot el món amb experiència amb el MMC.

Es va definir el MMC com el contacte pell a pell entre el nadó prematur i la seva mare el més precoç, continu i perllongat possible amb l'alletament matern, de manera que mare i prematurs es puguin beneficiar dels seus avantatges.

Hi ha països on el MMC és l’únic recurs per tirar endavant els prematurs i es practica a dins del centre hospitalari i de forma ambulatòria, amb alta hospitalària molt precoç.

Hi ha hospitals de països desenvolupats, com ara el nostre, on el MMC es pot aplicar a prematurs de qualsevol edat gestacional, pes i tipus de malaltia.

S’ha d’oferir a totes les mares i també es pot practicar amb els pares o algun altre familiar, com a suport al paper de la mare.

A la UCIN (Unitat de Cures Intensives Neonatal) de l’Hospital Joan XXIII hem adoptat una política de portes obertes: els pares poden entrar i tenir cura dels seus fill/es prematurs/es a qualsevol hora del dia, durant l’estona que vulguin. A la UCIN els hi donarem la informació adient sobre el MMC i l’alletament matern en prematurs.

El MMC pot aplicar-se en totes les fases de l’hospitalització, tant a la UCIN com a Intermitjos o al seu domicili; ha de ser al més perllongat possible (el prematur ha de restar almenys una hora en contacte pell a pell amb la seva mare cada vegada) i al més freqüent possible.

Paraules Clau

nadons prematurs mètode cangur unitat neonatal neonatologia