Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina


Temes de Salut

Invaginació intestinal

15/01/2009

La invaginació intestinal és una urgència pròpia dels 2 primers anys de vida. Produeix un quadre d'obstrucció i d'isquèmia intestinal aguda que es manifesta per l'aparició brusca de crisi de dolor abdominal d'uns minuts de durada, seguides de crisi d'hipotonia o de períodes asimptomàticsi poden tenir vòmits i rectorragies (sang als excrements). Es produeix perquè una porció d'intestí s'introdueix sobre si mateixa, com una ullera de llarga vista en tancar-la, que provoca un quadre de dolor agut, seguit d'una obstrucció del trànsit intestinal i finalment queda compromesa la irrigació sanguínia que, si no es tracta, en un breu termini condueix a la gangrena del segment invaginat, la seva perforació i consegüent desenvolupament d'una peritonitis generalitzada de greus conseqüències. La majoria de les vegades s'afecta el segment final de l'intestí prim. Només en un 5% dels pacients pot trobar-se una causa que justifiqui l'invaginació. El diagnòstic és clínic i es recolza en estudis d'imatge, com l'ecografia abdominal i l'ènema d'aire.

El tractament inicial és intentar la reducció amb ajuda d'un ènema d'aire, el neumoenema. Es realitza només si les condicions clíniques del pacient ho aconsellen. Consisteix en la introducció d'aire amb ajuda d'una sonda pel recte, perquè la pressió de l'aire introduït empenyi el segment invaginat fins a la seva posició normal. Si el neuma-ènema no és resolutiu o les condicions del nen així ho aconsellen, es realitza una laparotomia urgent amb anestèsia general i s'intenta la reducció manual.

Durant aquesta intervenció, sol realitzar-se l'apendicectomia de manera profilàctica i la revisió abdominal a la recerca d'alguna causa que justifiqui l'invaginació. Les complicacions derivades de la malaltia poden ser la peritonitis, la sepsis, la necrosi intestinal i fins i tot la mort del pacient en els casos més greus. En ocasions la malaltia recidiva en les primeres 24 a 48 hores, i per aquest fet romanen ingressats almenys 1 o 2 dies, encara que el temps d'estada en l'hospital variarà segons la gravetat del quadre i la tècnica emprada per al seu tractament.

 


Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina