| Temes de salut - Fitxa [HJ23]

Hèrnia inguinal

15/01/2009

L’hèrnia inguinal produeix un bony de l’àrea engonal i es dóna tant en nens com en nenes. El conducte que comunica la cavitat abdominal amb l’engonal i l’escrot en el baró i els llavis majors en les nenes es tanca normalment abans de néixer: si persisteix àmpliament obert pren la forma d’un dit de guant i se l’anomena sac herniari.

Quan el nen plora o fa força, pot omplir-se amb líquid de l'abdomen, però en ocasions pot introduïr-se en el seu interior greix, una porció de l’intestí, un ovari o inclús l'apèndix; com l’espai és reduït poden embussar-se en el seu interior i no tornar a la cavitat abdominal i, amb el pas del temps, i com a conseqüència fer patir la circulació. Aquesta situació es dóna amb més freqüència en els nens de menys d’1 any d'edat.

El seu tractament definitiu és quirúrgic: quan es diagnostica una hèrnia engonal es programa la intervenció, donat que no acostuma a ser una urgència vital. S’opera de l’altre costat si se sospita de l'existència d’una altra hèrnia. S’utlitzen sutures molt fines que es retiren a la setmana o que no cal retirar.

Com a norma general, els nens sans i majors d’un any s’operen sense ingressar i marxen d’alta el mateix dia de l'operació i els lactants queden ingressats entre 2 i 3 dies. Es realitza amb anestèsia general més bloqueig regional i, per una petita incisió en l’engonal, es tanca la comunicació i s’extirpa el sac herniari.

Les complicacions són poc freqüents, com per exemple el sagnat o la infecció de la ferida operatòria, l’hematoma inguinal o escrotal, situacions que es resolen en poc temps: rarament es reprodueix l'hèrnia.