| Temes de salut - Fitxa [HJ23]

Dolor crònic

22/01/2009

El dolor crònic pot influir negativament en la vida d’una persona provocant trastorns, com la dificultat per agafar el son, la falta de gana i l'autonomia o l'alteració de la personalitat, els quals poden provocar aïllament social i de la família. Les conseqüències del dolor sobre l’individuu depenen del tipus i de la intensitat del mateix i de la sensibilitat de cada persona.

Les causes de dolor crònic intens són:

• Cefàlees i neuràlgies facials. Dolor localitzat al cap amb diferents manifestacions.
• Dolor neuropàtic causat per lesions nervioses.
• Dolor lumbar, tipus de dolor muscular i ossi a la zona de l’esquena al final de la columna vertebral.
• Dolor miofacial, dolor que apareix als músculs i a les estructures que les envolten després d’un traumatisme, sobrecàrrega o per tensió psicològica.
• Dolor secundari a malalties importants com és el dolor oncològic produït per un procés cancerigen, neuropatia diabètica, artrosi o a algun tipus d’infeccions cròniques.

El tractament a seguir el decidirà l’equip mèdic amb la implicació i participació del pacient. És important que l’entorn familiar de la persona amb dolor crònic estigui al corrent i col·labori amb el seu seguiment.

Els tractaments que s’apliquen són:

• Tractament farmacològic amb fàrmacs analgèsics, tant analgèsics no opioides com opioides. També es poden indicar altres medicaments que, per ells mateixos, no són analgèsics, però, associats, milloren el control del dolor i permeten reduir la dosi dels analgèsics. Exemples d'aquests medicaments són els antidepressius, antiepilèptics i neurolépticos, corticoides, bifosfonato.
  Els medicaments poden produir efectes secundaris que es preveuen i es tracten. No sempre es presenten els efectes secundaris, ni es manifesten alhora. Exemples d’aquests efectes són: boca seca, somnolència, dificultat de concentració, nàusees, vòmits, restrenyiment.
  En el tractament del dolor, és important resoldre tots els dubtes o conceptes de vegades equivocats sobre els analgèsics. En el cas dels opioides hi ha molts falsos tabús.
• Tècniques analgèsiques com és el bloqueig nerviós (infiltracions), TENS (estimulació elèctrica transcutània), administració de medicaments mitjançant iontoforesi i altres tècniques anestèsiques.
• Teràpies complementàries que afavoreixen els efectes dels tractaments: aplicacions de fred o calor, tècniques de relaxació, fisioteràpia, acupuntura i teràpia psicològica.

El suport emocional dels professionals, de la família i dels amics, junt amb mesures que facilitin el descans, la comoditat i un ambient tranquil, ajuden a conviure de manera més positiva amb el dolor, faciliten la recuperació i la gradual incorporació a la vida activa. És important aprendre a acceptar allò que no es pot canviar, fet que no significa que no es pugui actuar de manera favorable i positiva.

Els familiars i assistents dels pacients amb dolor crònic, precisament per l’estimació que senten per ells, poden reaccionar al principi de manera negativa. Aquesta reacció és normal però no ajuda el malalt. Per a un eficaç suport al pacient, cal demostrar-li que se li fa costat, animar-lo i evitar manifestar els seus problemes.

És important que l’assistent o familiar aprengui a utilitzar, junt amb el pacient, els tractaments indicats pels especialistes, crear ambients tranquils i relaxats i potenciar la distracció de la persona afectada. Cuidar el descans i l’activitat física personal i adaptar els horaris familiars a les necessitats de la persona afectada de dolor, és imprescindible.