| Temes de salut - Fitxa [HJ23]

Biòpsia hepàtica

19/01/2009

En què consisteix una biòpsia hepàtica?
Consisteix en analitzar una petita mostra de teixit hepàtic, amb la finalitat de conèixer l’etiologia o el pronòstic de les malalties hepàtiques.

Com es realitza la biòpsia hepàtica?
La tècnica consisteix en l’obtenció d’una mostra de teixit hepàtic mitjançant la introducció d’una agulla de biòpsia a través de la pell. En el nostre centre es realitza biòpsia hepàtica dirigida por ecografia. En primer lloc, s’escull el lloc i la direcció més idonis per a la punció, evitant vasos, vesícula, etc.... Després, es procedeix a aplicar anestèsia local a la zona i el teòric trajecte a seguir. En el nostre cas, l’agulla de punció que s’utilitza és la que actua per succió: agulla de Menghini. Seguim un protocol de seguretat que inclou un estudi de coagulació recent (preferible dins de les 24 hores prèvies) que valori el temps de protrombina i el nombre de plaquetes. Cal que el pacient estigui la setmana prèvia sense prendre antiagregants plaquetars, ni AINES.

Després de la realització de la biòpsia, s’aconsella que el pacient es mantingui al llit. El pacient haurà d’estar en decúbit lateral dret per tal d’augmentar la pressió sobre la zona de punció durant les 3-4 hores següents. Se li aniran controlant les constants vitals cada 15 minuts les 2 primeres hores, cada 30 minuts les 2 següents i horària durant 2 hores més. El pacient es mantindrà al llit en repòs 18 hores després. A les 24 hores podrà èsser donat d’alta.

Complicacions de la biòpsia hepàtica:
En general, les complicacions són rares, encara que en ocasions pot presentar-ne. Les complicacions poden dividir-se en menors (dolor, hemorràgia que no requereix transfusió, hipotensió transitòria) i majors (mort, hemorràgia que requereix transfusió o tractament quirúrgic, penetració en òrgans adjacents, pneumo-hemotòrax, peritonitis, sèpsia i reacció al·lèrgica a anestèsics). La taxa de complicacions majors és baixa (al voltant de 1%).

Paraules Clau

Biòpsia hepàtica medicina interna