| Notícies - Fitxa noticies [HJ23]

El Servei de Pediatria inicia tècniques per vèncer la intolerància alimentària

16/12/2011

La pediatra del Servei de Pediatria de l’Hospital Universitari Joan XXIII, Natàlia Garcia Baiges, ha començat a treballar en la tècnica d’inducció de tolerància oral a aliments, una tècnica que vol aconseguir que nens al·lèrgics a determinats aliments els puguin tolerar. Aquesta tècnica consisteix en introduir petites quantitats (dosis mínimes) i progressivament dels aliments als que els nens són al·lèrgics. L’administració d’aquests aliments es fa al llarg de vàries setmanes augmentant les dosis molt lentament i de forma progressiva, segons la pauta adient, fins a arribar a una dosi màxima tolerada.

Aquesta tècnica, no exempta de risc, requereix ser realitzada sota la supervisió de l’especialista i, en algunes de les seves fases, dins de l’àmbit hospitalari. L’augment de dosi es fa un dia a la setmana a l’ Hospital Joan XXIII per continuar al domicili durant tota la setmana amb la dosi última que s’ha tolerat a l’hospital. La doctora Garcia Baiges reconeix que “és molt important la comunicació i la confiança amb la família per a que pugui respondre adequadament si el nen fa una reacció a casa”. “Per tant –afegeix la pediatra– s’ha d’explicar a la família quina medicació i com s’ha d’administrar a domicili si apareix algun tipus de reacció”.

Natàlia Garcia ha començat a utilitzar aquesta tècnica amb un pacient, un nen de 11 anys, al·lèrgic a l’ou entre d’altres aliments. Aquest pacient va iniciar la desensibilització a l’ou al mes de setembre i es preveu que finalitzi el procés aquest mes de desembre. Garcia s’adhereix en la utilització d’una tècnica que l’al·lergòloga de l’hospital, Vanessa Gázquez, fa servir des de fa dos anys, amb un total de 13 pacients en aquest temps, dels quals cinc ja han finalitzat el tractament.

L’objectiu primordial de la desensibilització a aliments no és únicament que puguin arribar a prendre l’aliment al que són al·lèrgics si no també millorar la qualitat de vida d’aquests pacients i augmentar la seguretat davant la ingesta accidental de l’aliment al que són al·lèrgics, ja que això ja no els produirà una reacció que d’altra manera podria ser greu, depenent del grau de l’al·lèrgia que tinguessin. En el cas de l’ou seria un èxit no només que es pogués menjar ou com a tal, si no que es pogués prendre aliments que contenen les proteïnes d’ou sense presentar problemes, això augmenta molt la qualitat de vida d’aquest pacients.

Es defineix com al·lèrgia a aliments qualsevol reacció adversa produïda per aliments i per mecanismes immunològics. Les manifestacions clíniques d’una al·lèrgia alimentària poden ser molt variades, tant en presentació com en gravetat: cutànies (urticària, angioedema), digestives (vòmits, diarrea, abdominàlgia), respiratòries (rinitis, broncospasme) o inclús xoc anafilàctic, comprometent la vida del pacient. Els aliments que causen al·lèrgia amb més freqüència són les fruites (33,3%), els fruits secs (26%), el marisc (22%), l’ou (16%), la llet (13,8%) i el peix (9,8%). Calen destacar també  diferències importants respecte als aliments implicats segons els grups d’edat. Així doncs, l’al·lèrgia a la llet i l’ou predomina en menors de 5 anys: 0-2 anys (llet 62,8%, ou 36,8%), 3-5 anys (llet 13,7%, ou 42,1%). L’al·lèrgia al peix es pot iniciar ja als 2 primers anys de vida, però el 58,4% de pacients diagnosticats són majors de 15 anys. El 85,1% i el 72,6% de les reaccions produïdes per fruites i fruits secs respectivament es donen en majors de 15 anys.

 

Foto: Àngels Matamoros